Aplicar els principis de l’Era de l’Aigua per restaurar el cicle natural.

Reequilibrar la Terra amb aigua

Després de la presentació de L’Era de l’Aigua el setembre del 2023 a Manlleu, la realitat climàtica ens ha confirmat la urgència d’actuar. Aquest segon tríptic resumeix com, des de la idea inicial, hem passat a l’acció: aplicar els principis de l’aigua per recuperar l’equilibri natural i demostrar que el canvi és possible si l’impulsem junts.

Ara, després dels episodis extrems que hem viscut, aquesta convicció és més ferma que mai: no n’hi ha prou amb comprendre el problema, cal actuar.

Els desequilibris que patim , sequera, onades de calor, pluges torrencials, grans incendis, tenen un denominador comú: la pèrdua d’humitat del sòl i l’alteració del cicle natural de l’aigua.

Allà on el terreny s’asseca, la temperatura augmenta i l’atmosfera es descompensa. L’aigua desapareix de la superfície, però també de l’aire, i amb ella s’esvaeix l’equilibri que permet la vida. Un dels conceptes més clars per entendre aquest procés és la temperatura del bulb humit, que combina calor i humitat.

Quan aquest valor puja massa, el cos humà no pot refrigerar-se i els ecosistemes pateixen un estrès tèrmic insuportable.

El canvi climàtic està fent que aquest límit s’assoleixi cada cop més sovint, fins i tot a zones on abans era impensable. Per això, sempre insisteixo que remullar el terreny és una de les accions més senzilles i efectives per reequilibrar el clima local.

Quan el sòl és humit, l’aigua s’evapora lentament i refreda l’ambient. És el mateix principi natural que regula la temperatura de boscos, rius i camps verds. Recuperar aquesta humitat és retornar al planeta la seva pròpia capacitat de respirar.

Hi ha moltes maneres de fer-ho: reg eficient, cobertes vegetals, reforestació i una gestió més intel·ligent de l’aigua de pluja.

També cal mirar cap avall: els aqüífers marins amaguen reserves d’aigua dolça que poden esdevenir un recurs clau, si es gestionen amb respecte i tecnologia adequada.

Aquests aqüífers actuen com a reguladors naturals entre el mar i la terra, evitant la desaparició de moltes illes dels nostres oceans i zones costaneres, alhora que ajuden a mantenir l’equilibri hídric sense recórrer a processos agressius ni contaminants.

No és una qüestió de tecnologia cara, sinó d’enteniment i constància. Petites accions locals poden tenir un efecte global si s’apliquen de manera coordinada i conscient.

Des de L’Era de l’Aigua, defenso que cada gota compta, i que el futur no depèn d’esperar grans solucions, sinó d’actuar avui. L’aigua no és un recurs, és una aliada. I encara som a temps de donar-li el paper que li correspon: el de mantenir la vida i restaurar l’equilibri que hem trencat.

Text: Pere Castells Teulats

Manlleu, octubre de 2025

Aquest article forma part del projecte L’Era de l’Aigua. Pots llegir també el primer tríptic aquí.

Foto; Laia Castells

SEGÜENT