Barcelona: Autobús de Biometà i Mobilitat Neta
Descobreix com Barcelona utilitza biometà dels desguassos per impulsar un autobús innovador. Aquesta solució sostenible redefineix la mobilitat neta i transforma els residus urbans en recursos útils.
L'autobús que circula amb caca humana revoluciona Barcelona
En una època marcada per la cerca desesperada de solucions sostenibles, Barcelona ha decidit mirar literalment cap als seus desguassos. El que podria semblar una broma escatològica és, en realitat, una innovació puntera: un autobús que circula gràcies al biometà generat a partir de llots d’aigües residuals, és a dir, caca humana. Aquesta iniciativa, pionera a Europa, no només redefineix el concepte de mobilitat neta, sinó que també obre la porta a una nova manera de concebre els residus urbans.
Una idea que neix sota terra:
Tot comença a la depuradora del Baix Llobregat, una de les més grans del continent. Cada dia, aquesta planta tracta prop de 400.000 metres cúbics d’aigua residual, provinents de llars, indústries i clavegueres de l’àrea metropolitana. El procés de depuració genera una gran quantitat de llots, una substància espessa i rica en matèria orgànica. Fins fa poc, aquests llots es consideraven un residu problemàtic. Ara, gràcies a la tecnologia, s’han convertit en una font d’energia renovable.
El projecte, batejat com a Nimbus, és fruit de la col·laboració entre Veolia, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L’objectiu: transformar els llots en biogàs, purificar-lo fins a obtenir biometà d’alta qualitat, i fer-lo servir com a combustible per a autobusos urbans.
De residu a recurs: el procés tecnològic
La clau del projecte Nimbus és la tecnologia power-to-gas, que permet combinar el CO₂ generat durant la digestió anaeròbica dels llots amb hidrogen verd (produït mitjançant electròlisi amb energia renovable). El resultat és biometà, un gas amb una composició molt similar al gas natural, però amb una petjada de carboni molt inferior.
Aquest biometà s’injecta a la xarxa de gas i alimenta autobusos com el que circula per la línia V3, que connecta Zona Franca amb Can Caralleu. Aquest vehicle, que fa cinc anys que està en funcionament, ha demostrat que és possible moure’s per la ciutat amb energia generada a partir del que descartem.
Beneficis ambientals i operatius
Els avantatges d’aquesta tecnologia són múltiples. En primer lloc, el biometà redueix fins a un 80% les emissions de CO₂ respecte al gas fòssil. Això contribueix directament als objectius climàtics de la ciutat i ajuda a combatre la contaminació atmosfèrica.
En segon lloc, els autobusos que funcionen amb biometà tenen una autonomia superior als elèctrics, cosa que els fa especialment útils en línies llargues o amb desnivells pronunciats. A més, el biometà és compatible amb la infraestructura existent, cosa que facilita la seva implementació sense grans inversions.
Finalment, el projecte permet valorar un residu que fins ara era costós de gestionar. Convertir la caca en combustible és, en definitiva, una manera intel·ligent de tancar el cicle de l’aigua i aprofitar al màxim els recursos urbans.
Un model exportable
L’èxit del projecte Nimbus ha cridat l’atenció d’altres ciutats europees. De fet, Barcelona ha rebut més d’11 milions d’euros de finançament europeu per ampliar la iniciativa a través del programa SEMPRE-BIO. L’objectiu és escalar la producció de biometà i aplicar-lo a més línies d’autobús, així com explorar altres usos, com la calefacció d’edificis públics o la generació d’electricitat.
Aquesta aposta per l’economia circular posiciona Barcelona com a referent en innovació ambiental. En lloc de veure els residus com un problema, la ciutat els transforma en oportunitats. És una filosofia que podria inspirar altres municipis, especialment aquells amb grans plantes de tractament d’aigües residuals.
Més enllà de la tecnologia: un canvi de mentalitat
El projecte Nimbus no és només una fita tecnològica, sinó també un canvi cultural. Ens obliga a repensar la nostra relació amb els residus i a reconèixer que allò que descartem pot tenir valor. En un món on la sostenibilitat sovint es veu com una renúncia, iniciatives com aquesta demostren que és possible innovar sense perdre comoditat ni eficiència.
A més, el fet que l’autobús funcioni amb caca humana té un component pedagògic potent. Potser sona escatològic, però és una manera efectiva de captar l’atenció i generar debat. Si som capaços de convertir els excrements en energia neta, què més podríem fer amb els residus que generem cada dia?
El futur de la mobilitat urbana
La mobilitat urbana està en plena transformació. Les ciutats busquen alternatives al dièsel i al gas natural, i el biometà es presenta com una opció viable, especialment en contextos en què l’electrificació total encara és complicada. A curt termini, podríem veure més autobusos com el de la línia V3 circulant per Barcelona. A llarg termini, el model podria estendre’s a altres formes de transport, com taxis, vehicles de repartiment o fins i tot trens regionals.
El repte serà garantir una producció suficient de biometà i mantenir la qualitat del combustible. Però amb el suport institucional i la implicació del sector científic, Barcelona sembla ben posicionada per liderar aquesta revolució subterrània.
Conclusió: una ciutat que es mou amb el que som
Barcelona ha decidit que la sostenibilitat no ha de venir de fora, sinó que pot néixer del que ja tenim. Amb el projecte Nimbus, la ciutat converteix els seus propis residus en energia neta, demostrant que la innovació pot ser local, circular i sorprenent. En un món que busca desesperadament solucions, potser la resposta estava, literalment, sota terra.
Pere Castells Teulats