L’efecte tècnic global en la gestió de l’aigua: seguretat, eficiència i sostenibilitat
Anàlisi tècnica de l’efecte global que genera la verificació prèvia de l’aigua en projectes hídrics: més seguretat, eficiència i protecció del cicle natural.
L’efecte tècnic global: seguretat, eficiència i restauració del cicle
En l’article anterior (L’Era de l’Aigua: un nou criteri per a projectes hídrics) es planteja un canvi de paradigma: verificar l’aigua abans d’actuar.
Aquest criteri no és una recomanació ni una bona pràctica opcional. Quan s’aplica de manera sistemàtica, genera un efecte tècnic global que no apareix en els models tradicionals de gestió hídrica.
Aquest article analitza aquest efecte des d’un punt de vista estrictament tècnic.
Quan les fases no són independents
La major part dels projectes hídrics es conceben encara avui com una successió de fases aparentment independents:
exploració del recurs, execució (perforació, captació o conducció),i, finalment, control o tractament de l’aigua obtinguda.
Aquest enfocament fragmentat assumeix implícitament que cada fase pot decidir-se sense informació completa de la següent, i que els problemes es poden corregir a posteriori. Des del punt de vista tècnic, això introdueix incertesa, sobrecostos i riscos acumulatius.
Quan la qualitat de l’aigua només es verifica al final, les decisions crítiques ja s’han pres.
La seqüència com a sistema funcional
El plantejament que defensem des del projecte EnergeticWater és radicalment diferent:
la seqüència exploració → verificació → execució → distribució no és una cronologia administrativa, sinó un sistema funcional integrat.
La clau és que la fase de verificació no valida, sinó que condiciona: condiciona si es perfora o no, condiciona la profunditat, la ubicació i el mètode, condiciona el tipus de captació i el destí de l’aigua.
Des del punt de vista tècnic, això converteix la verificació analítica en un element de decisió operativa, no en un control de qualitat posterior.
Això altera completament el comportament del sistema.
L’efecte tècnic global
Quan les fases deixen de ser independents i passen a estar funcionalment interrelacionades, apareix un efecte tècnic global que no es pot obtenir mitjançant la simple suma de fases conegudes.
Aquest efecte es manifesta principalment en tres dimensions:
1. Seguretat
La verificació prèvia redueix de manera estructural: riscos sanitaris, riscos d’explotació de recursos inadequats, i riscos associats a inversions en infraestructures ineficients.
La seguretat no depèn d’un tractament correctiu posterior, sinó de decisions informades abans de l’actuació.
2. Eficiència
Des d’un punt de vista d’enginyeria, el sistema optimitza: l’ús del recurs hídric, la inversió en perforacions i infraestructures, i el cicle complet d’explotació i manteniment.
L’eficiència no prové d’una tecnologia específica, sinó de la reducció d’errors estructurals de decisió.
3. Restauració i protecció del cicle natural
Quan només s’executa allò que ha estat verificat com a viable i adequat:
es redueix la pressió sobre els aqüífers, s’eviten extraccions innecessàries o nocives, i es preserva l’equilibri del sistema hídric. Aquest efecte no és col·lateral: és una conseqüència directa del model de decisió.
Per què aquest efecte no és evident
Des del punt de vista tècnic, és important remarcar que aquest resultat no és trivial ni resulta evident a partir de l’estat de la tècnica tradicional.
Els sistemes coneguts: tracten exploració, captació i distribució com a mòduls separats, assumeixen que la verificació és un pas final, i no estableixen una relació funcional obligatòria entre qualitat de l’aigua i execució.
El que aquí es proposa no és una nova fase, sinó un canvi en la lògica del sistema:
la verificació passa a ser el criteri que governa tot el procés.
Aquesta interdependència funcional és la que genera l’efecte tècnic global.
Cap al següent pas
Aquest model no depèn d’una tecnologia concreta ni d’un entorn específic. És un criteri aplicable a qualsevol projecte hídric que aspiri a ser segur, eficient i sostenible.
En el següent article analitzarem amb més detall per què la verificació ha de ser un element de decisió i no un control final, i com aquest principi es pot implementar de manera sistemàtica.
L’Era de l’Aigua comença quan decidim amb coneixement previ i verificat, i no a cegues.
Només així és possible assolir un efecte tècnic global que protegeixi el recurs i el seu cicle natural.
Pere Castells Teulats
Investigador i divulgador