Avui no només presentem un invent. Avui inaugurem una nova era: L’era de l’aigua.

Una presentació que desperta expectatives globals

La imatge és poderosa: una sala plena de periodistes, càmeres i micròfons, amb els ulls fixats en una sola figura. Pere Castells, inventor català i investigador incansable. El silenci es trenca quan obre la seva intervenció amb unes paraules que quedaran gravades en la memòria dels presents: “Avui no només presentem un invent. Avui inaugurem una nova era: l’era de l’aigua.”

Amb aquesta declaració solemne, Castells introduïa al món una creació que, segons ell, pot revertir la sequera i contribuir a frenar el canvi climàtic. En una època marcada per les alarmes sobre l’esgotament dels recursos naturals i la crisi energètica global, el missatge no podria haver estat més contundent ni més necessari.

L’invent que vol canviar el món

Tot i que Castells no va revelar tots els detalls tècnics —fruit d’una patent encara en tràmit—, sí que va avançar alguns aspectes clau del seu projecte. Es tracta d’una tecnologia capaç de captar i aprofitar l’aigua de manera eficient i sostenible, combinant processos físics i químics amb un consum energètic òptim. L’objectiu és doble: d’una banda, generar aigua potable en zones afectades per la sequera; de l’altra, reduir la dependència dels combustibles fòssils i impulsar un model energètic basat en recursos renovables.

Segons va explicar, la clau del projecte no és només tècnica, sinó també conceptual: entendre l’aigua com el recurs fonamental del segle XXI. “L’aigua és vida, és energia, és equilibri. Si aprenem a gestionar-la bé, podem replantejar-nos completament la relació amb el planeta”, va afirmar.

Un camí ple d’obstacles

Arribar fins aquí no ha estat fàcil. Castells va reconèixer que el procés de recerca i desenvolupament ha estat marcat per nombrosos obstacles. Des de la manca de finançament inicial fins a les dificultats per convèncer institucions i empreses, cada pas ha requerit perseverança i convicció.

“Va haver-hi moments en què semblava impossible —va admetre—. Però sempre he pensat que la ciència no pot ser esclava de la por. Si una idea pot beneficiar la humanitat, cal lluitar per ella.”

Aquestes paraules, pronunciades amb un to ferm, però alhora proper, van ressonar entre els assistents com un recordatori de la importància de la tenacitat en la innovació científica.

La reacció dels periodistes

Els informadors presents van seguir amb atenció cada detall, prenent notes frenèticament i formulant preguntes que anaven des del funcionament pràctic fins a la viabilitat econòmica del projecte. Alguns mostraven escepticisme, d’altres admiració, però tots coincidien en una cosa: el que s’acabava d’anunciar podia tenir conseqüències profundes a escala global.

Un periodista internacional va preguntar sobre el calendari d’implementació. Castells, prudent, va respondre que encara caldrien proves a gran escala abans de pensar en una distribució massiva, però va insistir que els primers resultats són prometedors. “No és una utopia —va subratllar—, és un camí que ja hem començat a recórrer.”

El context global

L’anunci arriba en un moment especialment crític. Segons l’ONU, més de 2.000 milions de persones al món pateixen escassetat d’aigua, i el canvi climàtic amenaça d’empitjorar aquesta situació en les pròximes dècades. Alhora, la dependència dels combustibles fòssils continua sent un dels principals motors de la crisi climàtica.

En aquest escenari, una tecnologia com la de Castells podria tenir un impacte decisiu, tant en termes ambientals com socials. L’accés universal a l’aigua potable no només salvaria vides, sinó que podria reduir desigualtats i generar noves oportunitats de desenvolupament sostenible.

Més que un invent, una visió

El que va quedar clar en la presentació és que Castells no es limita a oferir una solució tecnològica: planteja una nova manera d’entendre el futur. Per a ell, l’era de l’aigua” no és només una expressió retòrica, sinó un canvi de paradigma que convida a situar l’aigua al centre de la vida econòmica, social i cultural.

“El segle XX va ser el segle del petroli. El segle XXI ha de ser el segle de l’aigua”, va afirmar amb rotunditat. Aquesta frase, repetida després en titulars i resums, resumeix l’ambició d’un projecte que aspira a transformar no només la tecnologia, sinó també la mentalitat col·lectiva.

L’impacte emocional

Més enllà de les dades i les explicacions, la roda de premsa va tenir també un fort component emocional. Molts dels presents van descriure la intervenció de Castells com a “captivadora” i “esperançadora”. La seva passió i la seva manera de transmetre la importància del projecte van convertir la sessió en molt més que una simple presentació científica: va ser una crida a creure en la possibilitat de canviar les coses.

Al final de l’acte, l’ambient estava impregnat d’una sensació de possibilitat. L’invent encara haurà de superar proves, obstacles legals i logístics, i la inevitable mirada crítica de la comunitat científica. Però el missatge havia quedat clar: encara hi ha camins oberts cap a un futur millor.

Una llavor per al futur

En tancar la roda de premsa, Castells va deixar una última reflexió: “La història ens jutjarà per allò que vam fer quan encara hi érem a temps. Jo només he volgut aportar una eina. La resta depèn de tots nosaltres.”

Amb aquestes paraules, l’inventor va aconseguir que els assistents sortissin de la sala amb la sensació d’haver estat testimonis d’un moment que podria marcar un abans i un després.

La promesa de l’era de l’aigua encara és, de moment, això: una promesa. Però és també una llavor. Una llavor que, si arrela, podria transformar la manera com la humanitat conviu amb el seu entorn i escriure un nou capítol en la lluita contra el canvi climàtic.

PCT

SEGÜENT