infraestructures vives
Aquesta filosofia ha estat explorada en iniciatives com les Setmanes d’Arquitectura de Barcelona, on es promou el disseny amb éssers vius, la integració d'hàbitats naturals en l’espai urbà i la construcció regenerativa.
Infraestructures vives: cap a un futur que es reconstrueix sol
En un món on les infraestructures són cada cop més vulnerables als impactes del canvi climàtic, als terratrèmols i a l’esgotament de recursos, emergeix una nova manera de pensar la matèria: els materials vius. Aquesta visió no només transforma el disseny i la construcció, sinó que redefineix la relació entre l’ésser humà i el seu entorn. Quan s’integra amb tecnologies com la captació d’aigua dolça d’aqüífers marins, el potencial és revolucionari: infraestructures que respiren, s’adapten i es reconstrueixen soles.
Materials vius: una nova generació de matèria
Els materials vius són aquells que tenen una base biològica activa. No són simples elements inerts, sinó entitats que creixen, interactuen amb l’entorn i poden regenerar-se. El miceli, per exemple, és la xarxa filamentosa dels fongs que s’estén sota terra. Quan es cultiva en motlles, pot formar blocs estructurals, superfícies decoratives o components funcionals. És lleuger, aïllant, biodegradable i sorprenentment resistent.
Altres materials vius inclouen biofilms bacterians, algues, arrels cultivades i bicompostes amb fibres vegetals. Aquests poden reaccionar a estímuls ambientals com la humitat, la temperatura o la presència de contaminants. Alguns fins i tot poden actuar com a biosensors, transmetent informació sobre l’estat de l’estructura o del medi.
Dissenyar amb la vida
Aquest enfocament va més enllà de la sostenibilitat. No es tracta només de reduir l’impacte ambiental, sinó de crear sistemes que formen part d’un ecosistema viu. Dissenyar amb la vida implica acceptar la transformació, el creixement i la mort com a parts integrants del cicle material. És una arquitectura que no imposa, sinó que col·labora amb la natura.
Aquesta filosofia ha estat explorada en iniciatives com les Setmanes d’Arquitectura de Barcelona, on es promou el disseny amb éssers vius, la integració d'hàbitats naturals en l’espai urbà i la construcció regenerativa. Els edificis vius poden generar energia, reciclar aigua, millorar la biodiversitat i adaptar-se a les condicions canviants del medi.
EnergeticWater: aigua dolça sota el mar
En paral·lel, la tecnologia de captació d’aigua dolça d’aqüífers marins obre una nova via per alimentar aquests sistemes vius. Aquesta tècnica permet extreure aigua dolça subterrània que es troba sota el fons marí, especialment en zones costaneres. Aquesta aigua prové de filtracions naturals de pluja que s’han acumulat en capes poroses sota el mar.
A diferència de la dessalinització, aquest mètode no genera salmorra ni consumeix grans quantitats d’energia. És una solució eficient, discreta i respectuosa amb l’ecosistema marí. A més, pot proporcionar un subministrament constant d’aigua dolça per a usos urbans, agrícoles o industrials.
Ponts que es reconstrueixen sols
Ara imaginem una infraestructura que combini aquests dos mons: un pont construït amb miceli estructural, capaç de regenerar-se després d’un terratrèmol, gràcies a l’aigua captada dels aqüífers marins. Aquest pont no seria una estructura rígida, sinó un organisme viu, sensible i adaptatiu.
Els blocs de miceli es cultivarien en motlles que defineixen la forma del pont. A l’interior, s’integrarien sensors ambientals que detecten vibracions, esquerdes o canvis en la humitat. Quan es produeix un sisme, el sistema activa un mecanisme de regeneració: es canalitza aigua dolça des dels aqüífers marins cap a les zones danyades, reactivant el creixement del miceli. Aquest creix, omple les esquerdes i solidifica la nova estructura.
Aquest procés no requereix maquinària pesant ni intervenció humana immediata. El pont s’autocura, com ho faria un organisme viu. A més, pot adaptar-se a les condicions ambientals, modificant la seva forma o textura segons la humitat, la temperatura o la presència de contaminants.
Beneficis ecològics i socials
La combinació de materials vius i captació d’aigua subterrània marina ofereix múltiples avantatges:
Autonomia estructural: les infraestructures poden detectar danys i iniciar processos de reparació sense intervenció externa.
Sostenibilitat radical: els materials són biodegradables, cultivables i de baix impacte ambiental.
Resiliència urbana: ideal per a zones vulnerables a fenòmens naturals, com terratrèmols o inundacions.
Eficiència hídrica: l’aigua dolça captada és neta, constant i no depèn de processos industrials intensius.
Inspiració biològica: es crea una arquitectura que imita els processos regeneratius de la natura.
Cap a una nova era del disseny
Aquest tipus de projectes no són només utopies. Ja s’estan desenvolupant prototips de mobiliari, pavellons efímers, superfícies interactives i sistemes de monitoratge ambiental basats en miceli. La integració amb tecnologies com la captació d’aigua marina pot portar aquestes idees a una escala urbana, regional o fins i tot global.
Imaginem ciutats costaneres com l’Estartit, el Delta de l’Ebre o la Costa Brava, on les infraestructures no només resisteixen el clima, sinó que creixen amb ell. Ponts, edificis, parcs i sistemes de reg que respiren, s’adapten i es regeneren. Una nova era on la matèria no és morta, sinó viva.
Pere Castells Teulats