ElS MANGLARS I LA PENÍNSULA IBÉRICA
El seu dens sistema radicular estabilitza el terra, prevé l'erosió i filtra els contaminants, cosa que millora la qualitat de l'aigua. Així son els Manglars.
Els manglars i la península Ibèrica.
Els manglars són uns autèntics guardians costaners! Tenen una gran capacitat per reduir l'erosió, protegir contra les tempestes i afavorir la biodiversitat. Però la seva implantació a la península Ibèrica té alguns reptes.
Els manglars solen prosperar en regions tropicals i subtropicals, amb aigües càlides i salinitat adequada. A la península Ibèrica, el clima mediterrani i atlàntic podria no ser del tot idoni per al seu desenvolupament natural. No obstant això, altres solucions basades en la natura, com aiguamolls o els boscos de posidònia, podrien tenir un paper fonamental en la protecció costanera.
Si pensem en estratègies sostenibles, la restauració d'ecosistemes costaners autòctons i la preservació de dunes i zones humides podrien ser alternatives més viables. Algun model de manglar que podríem adaptar a les nostres costes.
Aiguamolls i els boscos de posidònia són clau per a la protecció i salut dels ecosistemes costaners.
Aiguamolls són zones humides costaneres que actuen com a barrera natural contra l'erosió i les tempestes, absorbint l'energia de les onades i estabilitzant els sediments. A més, són espais de gran biodiversitat, on moltes espècies d'aus, peixos i invertebrats troben refugi i aliment. A la península Ibèrica, tenim exemples importants com el Parc Nacional de Doñana o el Delta de l’Ebre, que són fonamentals per al manteniment d’aquests ecosistemes.
D'altra banda, els boscos de posidònia són autèntics guardians del Mediterrani. La Posidònia oceànica és una planta marina que forma praderies submarines capaces de protegir la costa de l'erosió, millorar la qualitat de l'aigua i afavorir la biodiversitat. A més, tenen un paper crucial en la captació de CO₂, contribuint a la lluita contra el canvi climàtic. Malauradament, estan en perill a causa de la contaminació, l'ancoratge d'embarcacions i el canvi climàtic.
Què és la posidònia i per a què serveix?
Al fons marí la Posidònia contribueix a l'oxigenació de l'aigua, serveix de reserva per a peixos, mol·luscs i crustacis, ja que són llocs de posada, refugi i aliment. A més, la seva disposició fa que les onades trenquin amb menys intensitat a les platges i així evita la pèrdua de sorra
L'escull de posidònia de més envergadura d'Espanya i de tota la Mediterrània es troba a les Balears, concretament a l'espai protegit Ses Salines d'Eivissa i Formenter
Quina és la diferència entre una alga i la Posidònia oceànica?
Posidònia oceànica: curiositats
A diferència de les algues, la posidònia oceànica disposa de fulles, tija i arrels, a més de produir flors i fruits. Creix en un fons mòbil, és a dir sorrenc, mentre que les algues ho fan en fons durs o rocosos.
Les praderies de Posidònia oceànica es troben únicament a la Mediterrània, ja que és una espècie endèmica d'aquest mar. Les denses praderies que forma es poden trobar des de la superfície fins a una profunditat variable de fins a 40 metres de profunditat, depenent de la transparència de l'aigua.
Què passa si desapareix la Posidònia?
Empitjorament de la qualitat de l'aigua: La posidònia filtra i purifica l'aigua del mar. Sense ella, l'acumulació de sediments i contaminants seria més gran, i afectaria tant la fauna com les activitats humanes com el turisme i la pesca.
La restauració i protecció d'aquests ecosistemes podria ser una solució efectiva per preservar les costes de la península Ibèrica de l’erosió i el deteriorament ambiental.
La restauració i protecció d'aiguamolls i els boscos de posidònia requereixen un conjunt d'accions adaptades a les necessitats de cada ecosistema. Algunes estratègies clau:
Restauració d'aiguamolls.
Recuperació d'hàbitats degradats: Eliminació de barreres artificials com canals o dics que impedeixen el flux natural de l’aigua.
Reforestació amb espècies autòctones: Plantació de vegetació típica d'aiguamolls com l'Espartina. Quin valor té l'espartina? En unir els sediments i reduir l'energia de les onades, l'espartina té un paper fonamental en la protecció de les costes i la infraestructura costanera dels impactes de l'erosió i l'augment del nivell del mar, o els Joncs. Quins són els beneficis dels joncs?
Beneficis ecològics
El seu dens sistema radicular estabilitza el terra, prevé l'erosió i filtra els contaminants, cosa que millora la qualitat de l'aigua. A més, proporciona un hàbitat i refugi crucials per a aus, granotes i insectes beneficiosos, convertint el seu jardí en un pròsper centre de biodiversitat. Per estabilitzar el sòl i millorar la biodiversitat.
Gestió de la contaminació: Reducció de l'entrada de nutrients i productes químics que causen l’eutrofització.
Creació de zones de protecció: Declaració d'àrees protegides i regulació de les activitats humanes per minimitzar l'impacte ambiental.
Restauració dels boscos de posidònia
Control de l’ancoratge d’embarcacions: Instal·lació de boies ecològiques per evitar que les àncores arrasin les praderies submarines.
Replantació de Posidònia oceànica: Investigació i implantació de tècniques de replantació per regenerar zones degradades.
Reducció de la contaminació: Millora de sistemes de depuració d'aigües residuals per evitar el deteriorament de la qualitat de l’aigua.
Seguiment i investigació: Monitoratge continu de les praderies per detectar canvis i problemes, així com promoure la recerca sobre la seva conservació.
Aquestes accions solen requerir el treball conjunt d'administracions, científics, organitzacions ambientals i la comunitat local. La implicació ciutadana, amb iniciatives de voluntariat i sensibilització, també és fonamental per protegir aquests ecosistemes.
Text; Pere Castells
Imatge; GPCopilot