El problema estructural dels projectes hídrics: quan s’executa abans de verificar
Analitzem el desajust metodològic en molts projectes hídrics actuals i per què la verificació hauria de precedir qualsevol decisió d’execució.
Quan el projecte comença al revés: el problema estructural en la gestió de l’aigua
En molts projectes hídrics contemporanis, la decisió d’actuar precedeix la decisió de verificar. La infraestructura es planifica, la perforació es pressuposta i el subministrament es projecta abans que la qualitat i la naturalesa del recurs hagin estat analitzades amb criteri estructural.
Aquest ordre aparentment eficient amaga un desajust de fons: el projecte neix des de la necessitat d’executar, no des de la realitat tècnica de l’aigua.
La inèrcia operativa
La pràctica habitual en molts entorns tècnics segueix una seqüència implícita:
Detectar una necessitat de subministrament.
Identificar una possible font.
Executar infraestructura.
Verificar o corregir posteriorment.
Aquest esquema no és il·lògic, però sí incomplet. Parteix d’una premissa no sempre explícita: que el recurs serà viable o adaptable.
Quan aquesta premissa falla, apareixen:
sobrecostos,
infraestructures infrautilitzades,
sistemes correctors posteriors,
tensions ambientals evitables.
L’aigua no és un element neutre
Un dels errors conceptuals més estesos és considerar l’aigua com un element homogeni, intercanviable i sempre tractable.
Però cada recurs hídric té:
composició química específica,
condicions geològiques pròpies,
límits físics d’extracció,
context ambiental determinat.
Projectar sense integrar aquests factors des del principi converteix el procés en reactiu, no estructural.
El punt cec dels projectes hídrics
El veritable problema no és tècnic, sinó metodològic.
Quan exploració, verificació i execució es conceben com fases separades, el projecte queda fragmentat. La informació obtinguda en una etapa no condiciona necessàriament l’anterior ni redissenya la següent.
Això genera una paradoxa:
Es construeix abans de saber si cal construir.
Cap a un canvi de criteri
El debat no és si cal perforar o subministrar.
El debat és en quin moment es decideix fer-ho.
Si la decisió d’executar no depèn d’un resultat tècnic verificat, el projecte parteix d’una hipòtesi, no d’una constatació.
Aquí és on es fa necessari un canvi de criteri estructural, que no consisteix en afegir controls al final, sinó en reorganitzar l’ordre del procés.
Aquest article ocupa un lloc previ al desenvolupament del procediment integrat, perquè identifica el desajust que aquest pretén corregir.
Pere Castells Teulats
Investigador-Divulgador