Exploració, verificació i execució: un procediment únic per a projectes hídrics sostenibles
Per què explorar, verificar i executar no poden ser fases separades. Un procediment integrat on la verificació de l’aigua guia les decisions en projectes hídrics.
Exploració, verificació i execució: un únic procediment
En la majoria de projectes hídrics, les fases d’exploració, perforació i distribució s’han tractat històricament com a etapes separades. Sovint són planificades per equips diferents, amb criteris parcials i amb una coordinació limitada. La verificació de la qualitat de l’aigua, quan existeix, acostuma a aparèixer al final del procés, com un simple control posterior.
L’Era de l’Aigua proposa un canvi de fons: exploració, verificació i execució no són fases independents, sinó parts inseparables d’un únic procediment tècnic integrat, en el qual cada etapa condiciona operativament la següent.
Aquest plantejament no és una construcció teòrica. Neix de l’experiència directa en projectes relacionats amb aqüífers marins i aigües dolces, i és el nucli del sistema que vaig presentar públicament en la roda de premsa d’EnergeticWater i posteriorment en la sol·licitud de patent davant l’OEPM.
Trencar la fragmentació del procés
Quan un projecte hídric es concep com una suma de fases independents, els errors apareixen amb facilitat:
s’exploren zones sense criteris analítics previs suficients,
es perfora sense conèixer amb precisió la qualitat real de l’aigua,
es projecten sistemes de distribució que després no són compatibles amb el recurs obtingut.
Aquesta manera de treballar no només és ineficient; incrementa els riscos tècnics, sanitaris i ambientals i compromet la viabilitat a mitjà i llarg termini dels projectes.
El que proposa l’Era de l’Aigua és substituir aquesta lògica fragmentada per un procediment seqüencial i funcional, en què la informació obtinguda en cada fase no es limita a descriure una situació, sinó que decideix si la següent actuació és pertinent o no.
Procediment únic
El procediment d’Exploració – Verificació – Execució descriu una seqüència tècnica integrada, formulada a partir de l’experiència directa i l’anàlisi sistemàtica de projectes hídrics reals, que ordena de manera coherent les fases habituals d’identificació, contrast i implementació d’actuacions relacionades amb la gestió i l’aprofitament de l’aigua.
La proposta va ser presentada com a patent perquè defineix un procediment tècnic integrat, amb una arquitectura funcional concreta. El fet que aquest procediment s’analitzi aquí com a criteri de projecte no en desvirtua la seva naturalesa tècnica, sinó que en posa de manifest l’abast i la necessitat en el context actual dels projectes hídrics.
La seva singularitat rau en la manera d’articular les tres fases com un conjunt funcional continu, en què cada etapa informa i condiciona la següent. D’aquesta manera, la verificació deixa de ser un control posterior i esdevé un element decisori que estructura tot el procés, permetent una presa de decisions fonamentada, progressiva i adaptada a les condicions reals de cada entorn.
La verificació com a eix del procediment
En aquest model integrat, la verificació analítica de l’aigua no és un tràmit accessori ni un requisit final. És l’eix que articula tot el procediment.
La verificació:
orienta l’exploració,
condiciona la decisió de perforar,
i determina com, quan i en quines condicions s’ha de dur a terme la distribució.
Aquest enfocament parteix d’un principi bàsic però sovint oblidat: no totes les aigües permeten totes les actuacions. És l’aigua qui estableix els límits tècnics del projecte, i no a l’inrevés.
Integrar la verificació com a pas decisiu transforma el projecte en una cadena de decisions informades, on verificar l’aigua abans d’actuar deixa de ser una recomanació i es converteix en un criteri estructural.
Un efecte tècnic conjunt
Quan exploració, verificació i execució es conceben com un únic procediment, apareix un efecte tècnic global que no es produeix quan les fases s’executen de manera independent.
Aquest efecte conjunt es tradueix en:
reducció de riscos tècnics i sanitaris,
optimització de recursos i infraestructures,
millor adequació de les solucions al context real,
i una major protecció del cicle natural de l’aigua.
És precisament aquesta interdependència funcional la que dona sentit al procediment integrat i la que fonamenta el canvi de criteri que proposa l’Era de l’Aigua.
De l’experiència a la metodologia
Aquest enfocament no neix d’un plantejament teòric abstracte, sinó del contacte directe amb la realitat dels projectes hídrics. Quan es treballa amb aqüífers marins, aigües dolces i entorns sensibles, es fa evident que actuar sense informació prèvia fiable és una aposta amb conseqüències difícils de revertir.
Per això, el que avui anomenem L’Era de l’Aigua es construeix sobre aquest principi operatiu fonamental:
explorar, verificar i executar formen part d’un mateix acte tècnic.
Aquest article ocupa una posició central dins la sèrie perquè és aquí on la visió es converteix en estructura, i on el criteri de l’Era de l’Aigua es fa realment operatiu.
Pere Castells Teulats
Investigador-Divulgador