Reutilització d'aigua residual: Com recuperar-la
La reutilització d'aigua residual permet recuperar aigua per a nous usos gràcies a membranes, òsmosi inversa i tractaments avançats segurs i eficients avui.
De l'aigua residual a l'aigua potable: una nova frontera de la tecnologia
Com les membranes avançades, l'òsmosi inversa i els sistemes de desinfecció permeten recuperar l'aigua utilitzada i convertir-la en un recurs per al futur. L'aigua que utilitzem no ha de desaparèixer
Cada dia, milions de persones utilitzen aigua per beure, cuinar, dutxar-se, rentar, regar i desenvolupar activitats industrials.
Després d'utilitzar-la, una part important d'aquesta aigua es converteix en aigua residual i arriba a les depuradores a través de les xarxes de clavegueram.
Durant molt de temps, el principal objectiu ha estat eliminar-ne els contaminants i retornar-la al medi natural amb les condicions adequades.
Però avui, davant l'escassetat d'aigua que afecta moltes regions del planeta, la ciència i la tecnologia estan impulsant una altra manera d'entendre aquest procés.
I si, en lloc de considerar l'aigua utilitzada com un residu, la tractéssim com un recurs que encara pot tenir una nova vida?
Aquesta és la base de la reutilització de l'aigua: recuperar aigua després del seu ús, sotmetre-la als tractaments necessaris i tornar-la a incorporar al cicle de l'activitat humana.
No es tracta simplement de depurar-la. Es tracta d'aconseguir una qualitat adequada per a cada nou ús, des del reg agrícola i els processos industrials fins a determinades aplicacions de consum humà, quan els tractaments i les garanties sanitàries ho permeten.
Com es transforma l'aigua residual en aigua reutilitzable?
El procés comença a les estacions depuradores, on l'aigua passa per diferents etapes de tractament.
No totes les instal·lacions utilitzen exactament els mateixos sistemes. La tecnologia necessària depèn de la qualitat de l'aigua inicial i de l'ús final que se'n vulgui fer.
Generalment, el procés comprèn diverses fases.
Primera fase: eliminació de residus i partícules.
Quan l'aigua arriba a la instal·lació, passa per reixes, tamisos i sistemes de separació que retiren plàstics, sorres, greixos i altres materials sòlids.
Després, en determinats tractaments, els sòlids en suspensió se separen per sedimentació.
Segona fase: tractament biològic.
En aquesta etapa intervenen microorganismes que descomponen una part important de la matèria orgànica present a l'aigua.
És un procés fonamental perquè redueix la càrrega contaminant abans de continuar amb els tractaments posteriors.
Tercera fase: depuració avançada.
Quan es vol obtenir aigua de qualitat superior, es poden incorporar tecnologies més sofisticades, com ara la microfiltració, l'ultrafiltració, l'òsmosi inversa, el carbó actiu i la desinfecció ultraviolada.
Aquestes tecnologies permeten reduir contaminants que els tractaments convencionals no eliminen necessàriament amb la mateixa eficàcia.
La combinació concreta depèn dels contaminants presents i dels requisits de qualitat que ha de complir l'aigua recuperada.
Les membranes: una de les grans revolucions del tractament de l'aigua
Una de les tecnologies més importants en la reutilització avançada és la filtració per membranes.
Podem imaginar una membrana com una barrera extraordinàriament fina que separa l'aigua d'una part dels materials que hi ha dissolts o suspesos.
Hi ha diferents tipus de membranes.
Microfiltració i ultrafiltració
Aquestes tecnologies utilitzen membranes amb porus molt petits per retenir partícules, microorganismes i altres elements en funció de la mida dels seus porus i de les característiques del sistema.
Òsmosi inversa
És una tecnologia encara més exigent.
Mitjançant pressió, l'aigua travessa una membrana semipermeable que permet el pas de les molècules d'aigua i reté una gran part de les sals dissoltes i altres contaminants.
És especialment important quan es necessita obtenir una aigua de gran puresa.
Desinfecció ultraviolada
Després d'altres etapes de tractament, la radiació ultraviolada pot inactivar microorganismes com bacteris i virus.
En alguns sistemes s'afegeixen altres processos, com el carbó actiu o l'oxidació avançada, per controlar contaminants específics.
La combinació d'aquestes tecnologies permet obtenir aigua regenerada amb característiques molt diferents de les de l'aigua residual inicial.
Tota l'aigua reutilitzada serveix per beure?
No. Aquesta distinció és essencial per entendre correctament la tecnologia.
La reutilització de l'aigua pot tenir diferents destinacions.
Reutilització no potable
És una de les aplicacions més esteses. L'aigua regenerada pot utilitzar-se per al reg de cultius, zones verdes, neteja de carrers, determinats processos industrials i altres usos que no requereixen qualitat d'aigua potable.
Aquesta reutilització pot reduir la necessitat d'extreure aigua dolça de rius, embassaments i aqüífers.
Reutilització potable indirecta
En aquest cas, l'aigua regenerada rep tractaments avançats i després s'incorpora a un embassament, un riu o un aqüífer.
Posteriorment, es torna a tractar en una instal·lació de potabilització abans de distribuir-la per al consum humà.
El medi natural o un sistema d'emmagatzematge actua com una etapa intermèdia.
Reutilització potable directa
És un sistema més exigent. L'aigua regenerada, després de rebre tractaments avançats i controls específics, s'incorpora al sistema de subministrament d'aigua potable sense passar per un embassament, riu o aqüífer natural com a etapa intermèdia.
Aquesta modalitat necessita barreres de tractament múltiples, monitoratge continu, protocols de seguretat i un control sanitari molt rigorós.
No totes les regions tenen la mateixa normativa ni les mateixes condicions per desenvolupar aquests sistemes.
Singapur: un exemple de reutilització a gran escala
Un dels exemples més coneguts de reutilització avançada de l'aigua és el programa NEWater, desenvolupat per l'organisme públic PUB de Singapur.
Aquest país ha apostat per recuperar aigua residual tractada i sotmetre-la a processos de purificació avançada per obtenir aigua regenerada d'alta qualitat.
El sistema NEWater utilitza tres etapes principals:
Microfiltració o ultrafiltració: elimina partícules microscòpiques i bacteris.
Òsmosi inversa: separa una gran part de les sals dissoltes i altres contaminants.
Desinfecció ultraviolada: inactiva possibles microorganismes residuals.
Actualment, Singapur disposa de quatre plantes NEWater en funcionament, segons l'organisme públic responsable de l'aigua.
La major part d'aquesta aigua es destina a usos industrials i a sistemes de refrigeració. Durant els períodes secs, una part s'incorpora als embassaments, on es barreja amb l'aigua existent abans de rebre un tractament convencional addicional per al consum humà.
Això és un exemple de reutilització potable indirecta, no d'incorporació directa de l'aigua regenerada a les aixetes.
La importància de NEWater és que demostra com la reutilització avançada pot convertir-se en una part estructural de la seguretat hídrica d'un territori.
Font: PUB Singapore – NEWater.
Europa també avança cap a la reutilització de l'aigua
La reutilització de l'aigua està guanyant importància a Europa, especialment en les regions que pateixen escassetat hídrica i períodes prolongats de sequera.
La Comissió Europea indica que a la Unió Europea es reutilitza aproximadament mil milions de metres cúbics anuals d'aigua residual urbana tractada i que el potencial de reutilització podria arribar a ser sis vegades superior al nivell actual.
La normativa europea sobre reutilització de l'aigua, el Reglament (UE) 2020/741, aplicable des del 26 de juny de 2023, estableix requisits mínims de qualitat, control i gestió del risc per a la reutilització d'aigua urbana tractada destinada al reg agrícola.
És important precisar que aquesta normativa regula la reutilització per a reg agrícola; no constitueix, per si mateixa, una autorització general per utilitzar aigua regenerada com a aigua potable.
També hi ha avenços en la reutilització potable.
Una investigació publicada el 2026 a la revista Water Reuse estudia una instal·lació de reutilització potable directa a Aalst, a Flandes (Bèlgica), posada en servei el 2025.
La instal·lació té una capacitat de producció de 50 metres cúbics per hora i utilitza diverses barreres de tractament: ultrafiltració, òsmosi inversa, radiació ultraviolada, filtració amb carbó actiu i una desinfecció final amb ultraviolada i clor.
És un exemple de com aquestes tecnologies també comencen a tenir aplicacions a escala real en territori europeu.
Fonts:
És realment segura l'aigua regenerada?
Aquesta és una de les qüestions més importants i també una de les que més preocupen la ciutadania.
La seguretat no depèn d'una sola membrana ni d'un únic procés de desinfecció.
Depèn de la combinació de diferents barreres de tractament, de la qualitat de l'aigua inicial, del control dels contaminants, del monitoratge i de la supervisió de tot el procés.
Cal controlar tant els riscos microbiològics com els químics.
També és necessari comprovar que els sistemes funcionen correctament i que l'aigua compleix els estàndards exigits per a la seva destinació.
L'Organització Mundial de la Salut, en la seva edició actualitzada de 2026 de les Guidelines for Drinking-water Quality, insisteix en la importància de gestionar els riscos des de l'origen de l'aigua fins al consumidor, amb objectius sanitaris, plans de seguretat i vigilància independent.
Aquesta manera de treballar és fonamental per garantir la qualitat de l'aigua, especialment quan prové de fonts reutilitzades.
Font: OMS – Guidelines for Drinking-water Quality, 2026.
Els reptes que encara hem de superar
La reutilització avançada ofereix possibilitats importants, però no és una solució sense inconvenients.
Consum energètic
Processos com l'òsmosi inversa necessiten energia per fer funcionar les bombes i mantenir la pressió adequada.
Per això, és important millorar l'eficiència de les instal·lacions i estudiar la possibilitat d'alimentar-les amb energies renovables.
Concentrats i residus
Les membranes separen contaminants, però aquests no desapareixen. Queden concentrats en una altra fracció d'aigua que cal gestionar adequadament.
Cost de les instal·lacions
Les plantes de tractament avançat necessiten inversions, manteniment, personal especialitzat i sistemes de control permanents.
Confiança ciutadana
La població ha de conèixer com funciona el procés, quins controls es realitzen i quines garanties sanitàries existeixen.
La transparència i la informació científica són tan importants com la tecnologia mateixa.
Cap a una nova economia de l'aigua
Durant molts anys, la gestió de l'aigua s'ha basat principalment en captar-la, utilitzar-la, tractar-la i retornar-la al medi.
La reutilització avançada introdueix una perspectiva diferent: allargar el cicle d'aprofitament de l'aigua i reduir la dependència de les fonts naturals disponibles.
Això no significa que totes les aigües residuals hagin de convertir-se en aigua potable.
En molts casos, és més eficient utilitzar aigua regenerada per a usos agrícoles, industrials o de neteja, reservant l'aigua potable de més qualitat per als usos que realment la necessiten.
La clau és adaptar la qualitat de l'aigua a la seva destinació i gestionar cada recurs amb criteris tècnics, econòmics i ambientals.
Aquesta visió forma part de l'economia circular: aprofitar millor els recursos, reduir els residus i evitar consumicions innecessàries d'aigua nova.
Conclusió: el futur de l'aigua també passa per recuperar la que ja hem utilitzat
La reutilització avançada de l'aigua ens mostra que una part de la solució a l'escassetat hídrica pot trobar-se en els recursos que ja tenim.
Les membranes, l'òsmosi inversa, la desinfecció ultraviolada i els sistemes avançats de monitoratge estan transformant la manera com podem recuperar i aprofitar l'aigua.
No substitueixen la necessitat de protegir els rius, els aqüífers, els embassaments i els ecosistemes naturals. Tampoc eliminen la necessitat de reduir el consum i millorar l'eficiència de les xarxes.
Però poden incorporar una nova font de subministrament i reforçar la seguretat hídrica de moltes regions.
Potser el gran canvi de mentalitat que necessitem és deixar de considerar l'aigua utilitzada com el final d'un procés.
L'aigua no perd necessàriament el seu valor després del primer ús. Amb la tecnologia adequada, pot tornar a formar part del nostre futur.
The Water Era — Understanding Water. Shaping the Future.
A EnergeticWater explorem com la ciència, l'aigua i la innovació poden ajudar a afrontar els grans reptes hídrics de la humanitat.
Imatge: Instal·lació moderna de tractament avançat i regeneració d'aigua mitjançant tecnologies sostenibles.
Pere Castells Teulats
Investigador científic Comunicador