Sant Amand

Sant Amand

Vaig viure i aprendre de la natura des de ben jove amb els Boy Scouts. Més endavant, vaig deixar les excursions per dedicar-me a l’esport de l'handbol. Fundant amb altres companys el Club Balonmano Vic i, més tard, al meu negoci. Per la meva professió, viatjava bastant i la veritat és que tenim un país molt bonic, encara que fent carretera el veia tot de passada i també de lluny. Pensava en quant trepitjava caminant part d'aquelles terres i com les enyorava… A part, he tingut la sort de conèixer i tractar persones de tota mena, algunes de les quals m'han impressionat.

Al cap d'anys, amb l'Àlex Roca Remolins, vam quedar per anar d'excursió al Matagalls i, la veritat, aquest fet em va fer recordar els meus temps de Boy Scouts i, d'alguna manera, recuperar les ganes de viure la natura altre cop. Vaig tenir sort perquè d'aquesta excursió en van sorgir d'altres, i d'altres i, de retruc, explicant les nostres excursions, que d'això l'Àlex en sabia molt, vam animar i s’hi van afegir familiars a compartir les nostres caminades ampliant el grup. Ja érem quatre a la colla. Després d’uns dies, aquest grup, el vam anomenar Els Xerpes.

Hem fet caminades molt diverses, Bastiments, Núria, Puigmal, Puig de la Força, Cabrera, Els Bufadors, Taga ... i l'Àlex amb la seva saviesa dels llocs per on anàvem passant, alhora ens anava culturitzant al mateix temps que ens feia descobrir noves rutes.

Era una persona discreta, i amb una ironia fina a la vegada, i una cosa que em tenia intrigat és que les vegades que fèiem el Taga des de Coll de Jou, amb unes sortides de sol fantàstiques, en baixar sempre ens comentava que com Sant Amand que el teníem davant, no hi havia res i és que vèiem un turó baixet comparat amb el que havíem fet. Vull aclarir que el Taga té 2.400 metres d'altitud i Sant Amand 1.851 metres, però des del mateix Coll de Jou, el Taga té una pujada d'uns 1.640 metres i Sant Amand, uns 400 metres.

Fins que un dia Els Xerpes vam organitzar la caminada a Sant Amand, aquesta vegada a més s’hi va afegir en Quico Díaz, gran amic de l'Àlex i, llavors, vaig comprendre el perquè estimaven tant aquesta ruta. Tots dos eren fills de Ripoll i els ripollesos la tenen per tradició, fan les seves acampades i trobades, tota una festa que la fan durar tot l'any, l’excursió és molt maca, amb una pujada suau i les famílies i poden portar els nens i nenes.

Va arribar el dia, vam sortir amb cotxe de Manlleu fins a Ripoll per recollir en Quico, vam continuar fins a Ribes de Freser en direcció a Bruguera - per cert un poble de pessebre en passar-hi encara de fosc i amb els seus llums dels carrers encesos-, fins a arribar a Coll de Jou, on a l’esplanada vam aparcar el cotxe. A l'esquerra el Taga i a la dreta Sant Amand.

Per Wikiloc, es poden trobar diferents rutes, des de Ribes de Freser, Ogassa, Bruguera Etc. Aquesta vegada vam triar el camí menys costerut i més fàcil, com he dit, per anar-hi amb la família, una excursió per passar-hi el dia, el paisatge és obert passant pel mig de fagedes i prats. Ara bé, el nostre objectiu era arribar al cim ben aviat.

Vam signar al llibre lliure de les persones que han pujat fins a la creu de Sant Amand que hi ha al cim, mentre en Quico des del caire del pla, ens explicava. Que aquella creu va ser restaurada l’any 1978 pel Club Excursionista de Ripoll i que marca un punt de la muntanya que és un fals cim però, tanmateix, un gran mirador, conegut com el Balcó del Ripollès. D’est a oest, el panorama abasta sectors de la Garrotxa, la plana de Vic, el Ripollès i el Berguedà, amb tot un rerefons de muntanyes que va del Montseny i Montserrat a la serra d’Ensija, el Pedraforca i el Cadí.

Els Xerpes escoltant a Quico Díaz

L'Àlex ens comentava els secrets que hi havia carena avall, amb les seves coves que havien servit d'amagatall a bandolers i a maquis, tota una història.

Amb la llegenda del convent de les Abadesses i el comte Arnau que sovint les anava a visitar, en arribar a un indret ens va assenyalar una gran escletxa amb un gran forat. En deien “sant ou” i en aquell indret s'hi aixecava un convent de les Abadesses i, en arribar el comte Arnau per anar a visitar-les, ell amb el seu cavall. Va caure un llamp fent desaparèixer el convent i el comte Arnau forat avall. Mentre feia aquesta explicació, jo anava fent fotos. La meva sorpresa va ser que en revelar-les, al mateix indret per on va desaparèixer convent i comte, surt el cavall, en concret el seu cap mirant forat avall. (Envoltat en un cercle blau

Quan vaig escriure aquest article, feia ben poc que l'Àlex havia estat anomenat Fill Predilecte de Manlleu. Malauradament, tan ell com en Quico Díaz, ja no estant entre nosaltres, però ells, com a bons amics, segur que s'han retrobat.

Text: PCT

Fotos: PCT

SEGUENT